COM UN DONA SENZILLA, COM UNA SENZILLA DONA

Penso que jo soc totes dues a la vegada i crec que compleixo abdues,
perfectament. En primer lloc soc senzilla, perque les meves arrels
també ho són. I em mostro com un senzilla dona, perque es lo que
m’agrada ser. Tal com m’han educat, i igual que moltes de les meves
heroínes de la infancia y de les dones mes properes a mi. Es per
aquest motíu que no comprenc certes coses que trobo en aquest ambient
virtual. Axafar qualsevol iniciativa, a dreta i esquerra, criticar a
tots sense pietat i amb mal gust, amb parules malsonants i grulleres.
Amb poca, o gens de delicadesa i de educació. En hi ha que s’ho
haurein de fer mirar, perque el resentiment o la enveja, els porte una
mica massa lluny. La trobada que s’ha de fer el proper dia 10 de Març,
s’havie gestat, tenint en compte, tots els detalls que daltrament
podien, fer fracasar el dinar. Pero n’hem trobat que han tret punta al llapis,
i l’han gastat tot en crítiques, innecesaries i banals, que només han
servit per fer mal ambient. Tenir que amençar en per defensar-me, la
veritat es que no ho havia fet mai. Em penedeixo, de haver
Caigut en la provocaió manifesta a que m’he vist embolicada, i que no es
el meu natural de ser.