Pàgines

diumenge, 9 de gener del 2011

FER FI LA VIDA AVORRIDA I RUTINARIA.



He passat unes festes nadalenques molt bones, amb l’escalf de tots els fills, i per tota la demés família. He menjant pels descosits, hem jungat amb les joguines noves de tots. Osigui, “maquinetes” de tots tipus, i marques I com tot en aquest món, aquesta vidorra, també ens cansa i agota. El cas, es que estàs esperant que arribin, els dies amb candeletes, i desprès estás desitjant que s’acabin, i estas somiant en tornar a fer els menjars menys sofisticats, i estàs buscant la pau i la tranquil-litat, com el que busca una petita d’or en mitg de l’aigua d’un riuet.
Benvingudes, altra vegada les costums arrelades dins nostre: Aixecar-se d’hora, mirar les notícies, llegir, atendre el correu anar a taiji, fer alguna compra, pensar en el dinar, en la trobada amb alguna amiga, anar a classe, sopar lleugeret, i eseure’s una estona al sofà, per fer els comentaris de tot el viscut durant el dia
D’altres dies, que es presenten plujosos, o boirosos i tristos, fa de molt bon estar a casa, calentona, llegint, parlant per telèfon, organitzant papers, endressant uns calaixos, berenar pa amb oli i xocolata, o senzillament mirant una estona la televisió, y fer alguna clapadeta. Aquesta es la auténtica vida que m’omple, i que dono gracies a Déu per puguer-la fer. I de Nadals i de guarniments i llumets de colors, fins l’any que vé, que per aquest any ja n’he tingut pròu.
Etic saturada de papers satineats, de llaços, de fulles de vesc, de boles daurades, i d’angelets de penjar al arbre. i tinc els tìmpans reventats de les maxacones cançonetes dels carrers comercials.
A Deu-siau!

2 comentaris:

  1. jajajaja, boníssim el detall del pa amb oli i xocolata, quina gana, i de passar les tardes... parlant per telèfon????, jajaja. Montserrat, una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  2. Estoy de acuerdo contigo, querida Montserrat. yo, en estas fiestas, lo paso fatal, principalmente por las ausencias. Además, he de poner buena cara para no impregnar de tristeza a mi familia.

    Como tu, doy gracias a Dios cuando han pasado.

    Un abrazo.

    ResponElimina