dimecres, 13 d’octubre del 2010

LES VIGILIES D'UNA GRAN CELEBRACIÓ

M’hi he trobat moltes vegades. Quand tens una festa familiar important, o simplement un sopar de molt compromís, tot son correcuites, nervis, i imprevistos d ‘ultima hora.
Es miren les robes, que s’han de preparar, no solament per un mateix, sinò per tots el de la casa. Que tot estigui planxat i net. La perruqueria, el maquillatge i la manicura al punt. Les sabates si es que no són noves, que estiguin ben enllustrades. sense descuidar els penjolls, arracades i collarets, que una tingui, suigin bons o de fantasía, que ara son molt de moda. I un cop tens tots aquestos punts controlats, comences a mirar el rellotge, per veure com vas de temps. Fer tard seríe una descortesía imperdonable. S’ha de calcular l’estona que tarderem en arribar al lloc, i una mica més per si hi ha embusos.
Total que quand ja jo tens tot enllestit i et disposes a gaudir del banquet, les noces, o l’event que sigui, t’entre un maldecap, que no pots suportar. En el meu cas com soc gata vella, ja porto sempre al cul del sac, una aspirineta, o un paracetamol, per si de cas.
Per fí,arribe en aquell moment el plat fort de la festa que es anar veient tota la gent que coneixes i que no coneixes, fer pressentacions i rebre’n. I mirar-ho tot de reull. Un cop ocupes el teu lloc i gaudeixes de una bona companyía, la conversa serà segurament el millor del dia. El menjar, les begudes, els dolços no tenen mai cap importancia ni protagonisme.

9 comentaris:

mariajesusparadela ha dit...

Yo soy muy reaccia a las celebraciones, a no ser en familia y pocos.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Mº Jesus: A mí me gustan mucho, soy muy sociable, tengo cantidad de amigos, y suelo cumplir con todos. Tengo una norma: de amistad vieja no dejar ninguna, y coger todas las nuevas que se tercien. Mira que facil me he enganchado a tu blog, y seguramente te seguiré siempre, a o ser que tú me eches. Tanto no és, pero por ahí van las cosas. Te mando un cordial saludo, y mi agradecimiento por entrar a verme.

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

HOLA MONTSERRAT:

A MI M´ENCANTAN LES CELEBRACIONS.

PERO MÉS M´ESTIMO QUE SIGUIN DE DIA.

DONCS, A LA NIT SEMPRE M´AGAFA SON. ENCARE QUE SI HI A BAILOTEO AMB DESPEJO

TREB UNA ABRAÇADA, Montserrat

jg riobò ha dit...

Disculpa para la reunión y las risas.

Grupo PADA ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Tal como lo explicas estoy de acuerdo...aunque cada dia me gustan menos estas fiestas...algunas hay en que es todo tan "puesto"...que no da gusto.
Pero reencontrarse con amigos siempre es agradable.

Eastriver ha dit...

Jo he anat a alguna reunió en què el millor ha estat, sense cap mena de dubte, els dolços, jajaja. Les reunions m'agraden íntimes i afectuoses. Si són per compromís, mala cosa.

Higorca Gómez Carrasco ha dit...

Me gustan las fiestas, recibir amigos, tertulias y cenas, después una buena velada, sobre todo con una copa de cava, hablar y comentar de mil temas importantes de la vida. Me gusta cocinar para mis amigos, ya ves así de simple Montse, soy una antigua empedernida ¿Qué le voy hacer? Me gusta la noche, para todo.
Un montón de besos

Montserrat Sala ha dit...

Graias a todos queridos amigos, por vuestros comentarios. He estado ocupada, y hoy no me queda tiempo para más. Besos y abrazos para los 8 comentaristas de esta entraad