LES MELMELADES.

Just es el moment, de fer les melmelades i conserves, al menys per aquí al Prepirineu, que les fruites els hi costa una mica més per madurar, degut a la meteorología. I ara están al punt. A les meves époques de dona treballadora, no hi podia ni pensar en dedicar-me a aquestes feines, tot i que les havía vist fer a casa meva i també a casa dels meus sogres.
En aquest moment puntual, amb la imcorporacio del hortet del Jaume a les nostres vides, i per aprofitar al maxim tot el que hi cultive, m'he afeccionat a fer melmelades. D'aixó ja en fa 4 o 5 anys. I us he de dir, que n'he après bastant. A més de consevar tomaquets naturals i sencers, que es el mes facil, perque nomes cal pelar-los envasarlos i bullir els envasos un cop plens, faig melmelada de tomaquet madur i al final de la temporada en faig dels verds, que es un invent meu que ha donat una gran resultat. També tenim carabases de cabell d'angel, i esclar, també les aprofito amb tot l'amor. Tomàquet fregit a punt per afegir en qualsevol pasta. Amb pebrots, auberginies, ceba, i carabasó, consevo sanfaina, o pisto. També congelo coses, com per exemple mongeta tendra, o les cols de Bruse-les. Ah! i em descuidava del que faig en primer lloc, a pricipis d'estiu. Ceba confitada agre-dolça, que es una delicatesen per acompanyar caça i rostits. Tampoc són de menysprear, esl codonys, que a més a més de codonyat, l'empleo per fer all i oli. Tipic de la Vall Fosca.
No es l'estalvi el que m'empeny, a fer totes aquestes feines, pero com tinc les materies primeres, de la millor qualitat, penso que menjar naturals de casa, crec que el cos ho ha d’agraïr.