Pàgines

dilluns, 5 de juliol del 2010

EL TECLAT DE UN PIANO

Si em donguèssin a escullir una tipus de música per escoltar en calma per relaxar-me, per entrendre cada una de les notes de una partitura, per sentir moltes sensacions i viurel-les, aviat hauría escollit. Sense cap mena de dubte, la música que un virtuòs del piano pot treure d’un bon teclat, es inmensa, es maca i té tots els colors. I esclar també matise tots els sons.
Semble que sigui només música per a romàntics, que també ho és, pero sap també transmetre la energia, la pulcritut, els temps i es pot llegir en ella, des de un poema d’amor, delicat, que ens done una grand dosi de feliciitat, que fa remoure tots els pensamentes. Igual et trobes, enmig de una ventada, dintre el balanceig de les espigues daurades de un sembrat a punt de segar, o a la vora del mar, en una platja deserta òn les ones piquen les roques i d’altres amanceixen les que còrrent suaument cap a la platja. Transment també amb contundència: decisió, rebelía, capteniment, alegría, seguretat, i melangía.
Estem ademés en una época de bons i virtuosos artistes, que saben tocar les peces clássiques de sempre, com ningú, ho havie fet fins ara. No es pas per desmereixer, Larrocha, Baremboin, o Achúcaro, pero les tecnique d’estutdi han canviat molt, i s’hi note Els Improptus de de Schubert, els Schkerzos de Chopin, les serenates de List,de Motzart,i de Beethoven. Totes elles ùniques, i incomparables, són les mes maravelloses històries, que arranquent del teclat aquestos joves pianistes actuals, com ho farien per cas els millors escriptors, o els més prestigiosos novelistes.

16 comentaris:

  1. Has hecho, amiga Monserrat, una radiografía muy elocuente y suculenta en el arte de tocar el piano. A mi me encantan esas melodías dulces, de tono romántico, pero también las que transmiten energía, aflorando en los grandes espacios.

    Que tengas un buen día.

    Luis.

    ResponElimina
  2. Nunca pude ejecutar ningún instrumento de música ni cantar, porque soy desafinada. Pero si me gusta oir la buena música.

    Por eso mi hija mi hija "tuvo" que aprender a tocar piano (lo digo en broma: aprendió porque le gustaba) Ella si tiene muy buen oido.

    Un abrazo

    ResponElimina
  3. Hola:

    El piano es magitral, relaxant, meravellós.

    Ho has definit molt be en la teva entrada.

    Petons tocacia.

    No se que m´ha passat que quan he anat a buscar els comentaris se m´hen borrat dos vegades i no se de qui eren.

    Petons, montserrat Ll.

    ResponElimina
  4. Hola Montserrat.Avui s´hem borraban els comentaris de les meves visitas avans de publicarlos.
    Jo també t´en havia fet un i s´ha borrat. A veruer si aquest quede.

    La música del piano es meravellosa i relaxan.

    el teu escrit en fa un bon elogi.

    Petons, montserrat

    ResponElimina
  5. A mi siempre me ha gustado el sonido del saxo, de ahí mi gusto por el jazz, aunque cualquier instrumento musical bien tocado puede transportarme.Y eso que he sido una negada parala música siempre, para tocarla digo, vamos ni la flauta dulce de los niños.

    ResponElimina
  6. Querida amiga, uno de mis mejores amigos es el piano, esas teclas de dos colores, maravillosas, por eso, toma un pequeño regalo, recibelo con un montón de besos y esas maravillosas verduritas.
    LAS TECLAS DE MI PIANO

    Teclas, teclas de mi piano, te acaricio, te mimo,
    te cuido, por que te quiero,
    eres mi gran consuelo,
    cuando tecleo siento las cuerdas vibrar bajo mi mano,
    mano trémula, otras veces, muy firme mano...

    Teclas blancas, teclas negras, acariciadas...
    que bien suenan,
    a veces... lloran, según se escuchen...
    por que tú... piano,
    caja cerrada, cuerdas bien templadas,
    saltan las notas a través de la caja... tu alma,
    por eso a veces... lloran,
    según se escuchan

    Teclas que gimen... las blancas rien,
    las negras...
    las negras lloran tristes canciones de amores...
    de amores lejanos, de amores que encierras...
    de manos que amas...
    secretos que guardas celosamente
    ¿Quizás conoces los dedos que te acaricían?

    Dedos, teclas, notas... risas, llantos, secretos...
    Secretos que guardas celosamente.

    ResponElimina
  7. El piano és també un dels meus instruments preferits, juntament amb el violí. A més tinc una tieta de la teva quinta que diu que, a més de la seva música extraordinària, si és cert que hi ha objectes "simpàtics", el que ella posa el títol d'objecte simpàtic número u, és a la tecla de piano. Un petó.

    ResponElimina
  8. Gracias Luís G.. Te he contestado con una parrafada que no veas. Pero como me ha pasado todo el dia, se pierden en la blogosfera. Saludos.

    ResponElimina
  9. Myr, veo que ya no publicas, y lo hecho de menos. Las palaras de una mujer culta como tu, siempre ayudan, culturizan, i són de gran interés. Que descanses mucho, y que todos los eventos te sean favorables. Besos.

    ResponElimina
  10. M.Llagostera Villaró; A mí també m'ja passat igual. Els meus comentaris s'han fos. Espero que aquest t'arribi juntament amb el meu agraïment, per la teva fidelitat. Adeu!

    ResponElimina
  11. Hola Conxa. que gusto me dá verte por mis dominios
    Gracias por tu opinion que también comparto. El Jazz, menuda gozada! Recuerdas a Tete Montolíu?
    Gracias por visitarme. Un abrazo.

    ResponElimina
  12. Buenas nohes Higorca: he tenido un dia con el ordenador, de lo mas divertido. Escribía cosas las mandaba y desaparecian, sin más.
    En cambio a tí te ha cundido, un montón. Menudo verso mas bonito, te has sacado de la manga. mas afinado, y más oportuno imposible. Gracias una vez más por tus escritos inspirados y únicos. Las teclas blancas y negras, diferentes y complementarias. Que bien las describes!

    Besos muy grandes.

    ResponElimina
  13. Hola amic Eastriver: El violí no es un instrumetent musical, per a mí es un sentiment dolç i intens portat a les últimes consecuencies emocionals. M'enamore.
    Salud.

    ResponElimina
  14. Montserrat....todo lo que sea música me llena la vida...
    a ratos romantica, a momentos sinfonica, en ocasiones bailonga, a veces folclorica,de cantautores o instrumental....la música es parte de mi vida...
    Si el momento que describes es escuchando una pieza de piano..¿qué puedo decirte?...es súblime.
    Besos.

    ResponElimina
  15. Gracies Anna: Per mí la musica es una part grand dels meus sentiments. Armniosa, espléndida, única i univiersal. Només aixó.
    Gracies pel teu comentari i per la teva fidelitat

    ResponElimina
  16. Yo prefiero el rítmo.
    El piano no me llena.

    ResponElimina