diumenge, 2 de maig del 2010

EL DIA DE LA MARE O EL DIA DEL CORTE INGLÉS?

Ni em vull posar amb el Corte Inglés, ni amb d’altres grands magatzems de les capitals que siguin. No hi tinc rès en contra. (En broma sempre dic que quand torni a neixer vull tindre un Corte Inglés), però aquestes celebraciós extres que s’han tret de la màniga, com el dia del Pare, dia de la Mare etc etc. i que els reporten nombrosos benificis, representen moltes mes obligacións per a persones grans i petites que no se les poden permetre, en molts dels casos. Pero ells erre que erre cada any a lo séu, que es fer gastar fins als límits. I acostumar al public a les targetes de credit que acaben per arriuinar moltes butxaques.
Es ben lliure tothom de no anar-hi ni comprar rès, està clar, pero la tentació i la presió mediàtica, es tan gran, i les reiterades i ben orquestades campanyes publicitàries, casi obliguen a fer-ho i a que els nens oblidin per exemple regalar un dibuix, o una ramet de romaní, o un treball manual, que es el que tendrie una verdader valor i donaríe autèntic sentit a la festa. Per les mares més grans, rebre un detallet, fet a mà de les seves ocupadíssimes filles, un guisat, un psstís, una bufanda o xal fet per elles, o bé una poesía, seríe, el millor obsequi que pugués rebre. Però penso que, aquesta moda no s'imposarà per molt que digui, i que la batalla contra el consumisme, la tenim tots perduda ja fa molt temps.

16 comentaris:

L. Gispert ha dit...

Así es, Montserrat, pero ayer cuando mi hija y mis nietas le regalaron a su abuela sendos ramitos de flores de su huerto el valor de la entrega tuvo un carisma muy emocionante y cariñoso. Y me encantó.

Un abrazo.
Luis.

Montserrat Sala ha dit...

Igual te digo amigo Luis. Solo damos valor a aquello que no lo tiene, y olvidamos el verdadero
i mas bonito de los regalos. Que tengas un buen dia de lluvia. Abrazos.

Anònim ha dit...

Montserrat...es verdad que es un dia impregnado con lo comercial...
pero cuando tienes una madre muy mayor, que la ves ilusionada y te la llevas a comer a un restaurante y sales con ella para comprarle algo y le es cribes un poema y le dedicas canciones....y la felicitas en su dia...( a ciertas edades son como niñas )....
como hija hay que darlo todo,todo...sea comercial o no.
petons.

Montserrat Sala ha dit...

Estic d'acord amb tú Anna. Tu pots portar-la al restuarant, li escrius un poema, la felicites i ademés li pots comprar una coseta. Molt bé amiga. però els que no tenen tans recursos, ni tanta delicadesa? Compren una cosa al Corte Inglés i llestos. I es aquí òn vull anar a parar. Gasten per gastar i ademés juguen al joc que volen els magatzems. Em comprens, oi?

Jota Ele ha dit...

Es cierto que todas estas celebraciones son fruto de la maquinación de los expertos en Marketing, pero tienen su lado positivo.

Honrar a un padre o a una madre en una fecha determinada nos dignifica. Gracias a ellos estamos en el mundo y gracias a ellos somos lo que somos, tras muchos esfuerzos y sacrificios por su parte.

Y, si nos podemos permitir el honrarles con un regalo, mejor que mejor.

¿No crees?

Un beso, Montserrat.

Asun ha dit...

Ahora, los grandes alamacenes, no sólo fomenta las celebraciones que tradicionalmente celebrábamos sino también las ajenas: halloween etc. Está claro que detrás de todo esto hay un importante interés comercial. En nuestra mano está el no entrar al trapo, aunque es difícil.

Besos

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat: Torno a ferte un altrwe comentari.
Doncs es veu que l´anterior s´ha perdut.

Si fá o no fáet deia que jo també aprecio més les coses sencillas que les comercials.

El carinyo no té preu.

Una abraçada, Montserrat Ll.V.

Montserrat Sala ha dit...

Amigo Jota Ele: DEsde luego que tienen su lado positivo, i menos mal. Tambien es verdad que los hay gente que se puede permitir todo , i si alguien se merece todo, son los padres. Gracias por tu opinión, que ya sabes aprecio mucho.

Montserrat Sala ha dit...

Querida Asun: Has adivinado mi pensamiento. Yo tambien queria hacer comentario sobre las celebracones que desde hace unos pocos año, nos llegan de fuera: Haloween, Papa Nöel. En todas está el trasfondo comercial i de Marketing. Por mucho que digamos está montado así.
Gracias por expresar tu parecer.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Montserrat Tocaia: anem amb tantes preses, hem de comentar i llegir tantes entrades interssants, que de vegades cliquem avans d'hora o
fem qualsevol tonteria i tararí que te ví. I quand has fet i pensat una resposta personal i adient fà molta mandra tornar a començar de nou.
Gracies amiga, per aquest gest.

Higorca Gómez Carrasco ha dit...

Eso mismo pienso yo, todo es un comercio, creo que todos los días nos debemos de acordar de nuestras madres y de hecho así lo hago, cuando me levanto mi primer recuerdo es para ella, en fin ahora todos los días, son días de algo.

Un beso

Montserrat Sala ha dit...

Lo que yo digo: puro comercio. Venerar a los padres es además una cosa muy diferente. Agradecida Higorca. buenas noches!

Unknown ha dit...

Cada dia pot ser el dia de la Mare o del Pare. No soc molt partidari dels dies establerts.
Una abraçada
Ara be, comparteixo amb respectar els dies assenyalats i quan veig el somriure de qui rep el regal, m'oblido del tall angles.

Montserrat Sala ha dit...

M'ha fet molta gracia la teva traducció del tall...Però es que tú ho tens molt facil, amb una de les teves super fotos pots fer molt contents, als qui els hi regal.lis.
Que tinguis un bon dia Jan!

Eastriver ha dit...

Tens raó, la batalla contra el consumiste està segurament perduda. Però d'altra banda penso que sempre hi ha un petit espai per a la rebelió. Consisteix de vegades en regalar alguna cosa a les mares el día 3 de maig enlloc del dia 1, al pare el dia 20 de març enlloc del 19... I tampoc cal comprar res, de vegadees imprimir una vella foto que tenim perduda dintre de l'ordinador fa més il.lusió que un gran regal. Petons i gràcies per aquestes meditacions tan actuals.

Montserrat Sala ha dit...

Amic,tu has entes com pocs, el verdader missatge de la meva bitàcola. Gracies per la teva opinió, i una abraçada