Pàgines

dimarts, 6 d’abril del 2010

LA TRUITA DE PATATES (tortilla española)

La truita de patates.
No sé de massa gent que no li agradi, la sufrida, la socorreguda, la humil truita de patates. O millor encara "la tortilla española". Es troben baretos, chiringuitos i grands restaurants autentics especialistes en el tema. Es una delicia pel paladar sempre. i es poden fer de tantes maneres!!!
Existeixen moltes i diferents formes de presentar-la, i tenim un futimé de sofisticacions, que admet el seu consum tan elogiat. Amb diseny o sense, es un plat que sobretot coneix tot-hom i agrade als gourmets mes exigents.
Les fan amb seba, amb all crù, amb cansalada seca i viada, amb la patata bullida previament. Tallades a cuadrets, a peles, amb molt òu, amb poc òu, gruixudes, primetes, cuites amb foc de llenya o al forn. Amb foc lent o a foc víu. Es pot menjar freda o calenta. i com totes les coses que tenen, exit popular, es busquen, totes les variacións posibles, per que, siguim més novedoses i cridin més l'atenció dels l’amants de la bona taula
No tinc idea de qui va ser el primer en inventar-la, ni en quina época,(suposo que molt desprès de la Conqueta d'América, per Colom), pero el que es ben segur, es que pasará a la historia del menjars mes fets en totes les estacions del any, i en quasi tots els països. Podem dir sense tindre por a equivocar-nos, que es un plat universal, de la dieta mediterrània, i en consecuencia un plat recomenat i copiat arreu.

14 comentaris:

  1. Hola Montserrat:

    Jo la faig amb patata i ceba.
    Fregeixo la patate i la seva, les patates que quedin ben tobetes, ho xafo be amb la forquilla, abans d´afaijir els ous, perque quedi ben gruixudeta i esponjosa.
    Per tombarle, poso a dins la paella "sartén" un plat qui cápigue dins, aixís no s´escapa l´ou per els costats. i un altre plat a sota per si s´escapa oli. Diuen que amb queda molt bona.

    Una abraçada tocaia. Montserrat

    ResponElimina
  2. He de reconocer que es un plato que se me resiste: quizá porque me gusta mucho no me sale bien. Porque hacer bien una tortilla de patata, sea cual sea el truco empleado, es todo un arte...
    Saludos.

    ResponElimina
  3. Gracies a les meves truites de patates, quedo be sempre que em conviden i tinc que portar quelcom per col•laborar. Es poden fer mil variants diferents i totes elles m’agraden. Fins i tot, uns amics de “Cuenca”, un dia varen fer-ne una a casa seva, que una vegada feta, la varen posar en una cassola mes gran, on havia un sofregit que la va tapar per complert. Van deixar que trenques el bull i la van servir. Una autentica delícia.
    Ja veus Montserrat, m’has fet agafar ganes de fer-ne una per sopar.
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. HHHuuunnn! que bona! segur que et quede mol bona. Ja sento l'olor. Gracies Montserrat per la teva truita tan apetitosa.

    ResponElimina
  5. Hola Profesor: Por fin he encontrado un tema, en el que le puedo enseñar algo. Cuando guste, se pase por mi casa que con enorme placer, le contaré y le demostraré como hacer una buena tortilla española. UNA INVITACIÓN Y UN SALUDO

    ResponElimina
  6. Hola Jan: Tinc una filla que viu al estranger, i m'explique el mateix que tú. Que porte sempre truita de patates quand la conviden a dinar o sopar, i com es costum ha de portar algo. Ja li ho demanen. Aquestra truita dels teus amics de Cuenca, me l'apunto. Gracies pels teus comentaris.

    ResponElimina
  7. És curiós, només llegir sobre la truita de patates, i ja t'agafen ganes de menjar-la!!...Perquè mira que és bona!!
    Aprofito, com sempre, aquest bon moment de sabors agradables per enviarte una forta abraçada.

    ResponElimina
  8. Gracies Montse Subirats: No saps pas com t'he l'agraeïxo. Gracies pel comentari, i per les maravelloses fotos, que vas penjant

    ResponElimina
  9. Montserrat...menudo plato has citado...me encanta con patata y cebolla y huevos de granja...exquisita...
    Creo que me voy a la cocina y hoy la prepararé para la cena amb pa i tomaquet...
    Un saludo.

    ResponElimina
  10. Hola Monserrat, entré de casualidad y no me pude resistir a comentarte.
    Hoy hice para comer tortilla de patata. Cada vez que hago, tengo que hacer una pequeña para cada comensal, una mas hecha "dura" una poco cuajada "blanda" y otra en salsa.
    Como verás en la variedad está el gusto.
    Yo opino que no hay tortilla mejor o peor hecha, sino hacerla al gusto de cada uno.
    Eso si, que tenga una buena vista, y por suerte, hasta ahora las mias no se si serán mejores o peores, pero tienen una vista que se comen solas. :)
    Tambien las he hecho alguna vez con atún, pero como no le gusta a nadie, dejé de hacerlas.
    Con cebolla, con pimiento verde.
    Hace tiempo fui a una tortillería, había ciento de variedades, pero estaban poco cuajadas, por lo que me quedé con ganas de hincarle el diente. A mi me gustan mas hechas.
    Como verás este tema tiene tiro, jaja. Yo sola para ser el primer día me he enrrollado que da gusto.
    Me ha gustado tu entrada, una entrada muy apetitosa. ;)

    Saludos.

    ResponElimina
  11. Hola Anna: tot-hom es xupe els dits només de pensar-hi, amb la truita de patates. Que us aprofiti!!!

    ResponElimina
  12. Amanecer: Te doy la binvenida a mi blog, en el dia que invito a tortilla a todos. He quedado sorprendida de la variedad, que me han comentadoo mis invitados. Aunque sabia que esxistian muchas, me han descrito un montón con todo lujo de detalles. Me gusta que mis comentaristas se enrrollen, al fin i al cabo mis blocs sólo son éso: un rollo diferente cada dia. I si tengo suerte, a lo mejor en alguno puede darse la refexión que me propongo siempre.

    ResponElimina
  13. Uuuuuuuuhhhhhhhhhhhhhhmmmmmmmmmmmmmmmmm, rica, rica de verdad, no hace falta decir nada más, exquisita.

    Besitos

    ResponElimina
  14. Jajajajaja!!!! Todos lo mismo!!! muy acertado comentario. Besos Higorca!

    ResponElimina