dilluns, 12 d’abril del 2010

ELS MESTRES

La figura del mestre, es cabdal en la vida d’un nen o nena sobretot en els primers anys d’escola.
La persona en questió, ha de tenir molta fortaleça d’anim, molta paciencia i voluntat, i un gran amor a l’ofici.
Els nens d’avui dia que están molt sols a les seves llars, també están acostumats a fer allò que els hi ve de gust,i pròu. I aquest es un inconvinient molt habitual, i quand toque fer quelcom més que jugar, tot es complique. Desprès també cal comptar amb la formació del pares. Hi ha nens que tot i ser culpables, de no voler ajupir l’espatlla, tenen la complicitat del pares, que amb la seva desidia, acaben per fer malvé el futur estudiant de Institut. En aquests casos el mestre per molt que s’ocupi de la seva feina, té la batalla perduda. I potser la gerra també.
Si al contrari, es done el cas que pares responsables, siguin o nó separats, que tenen clar que els fills han de treballar, obeïr, i repectar a tots els seus superiors, la tasca del mestre es lleugera i agraïda.
A més a més els menuts d’avui, si no tenen cap patología que ho impedeixi, són molt desperts, i espavilats, i el mestre si ho sap fer, es pot lluir, educant-los bé, académicament. Tots hi guanyen perque, l'alumne apren, el profesor gaudeix de la feina, i el pares tranquils, perque tot va alhora. El creixement del nen com a persona, i la satisfació del mestre d’haber estat una peça tan important en el seu desenvolupament. Es el millor cas que es pot donar.
Hi ha una altre supòsit, poc frecuent, i es quand el mestre que no es el millor profesional del món, ni tampoc la persona més sàvia; pero té en dó de saver despertar en el seu dexeple, la curiosotat pel estudi. Li trasmet les ganes de vulguer apendre de tot, i de interesar-se per tots els temes amb pasió. Aquest, en la meva humil opinió es el millor mestre. Jo l’he conegut afortunadament per mí, perque em va capgirar la adolescencia, i segurament, canviar la meva joventud.

12 comentaris:

Higorca Gómez Carrasco ha dit...

Querida amiga ¡¡¡¡Hoy soy la primera!!!! Que raro, bueno vamos a comentar tan interesante entrada como son siempre las tuyas, gracias a los maestros, profesores, catedráticos y todo lo demás el mundo gira sin parar, ellos llevan todo el peso y hoy querida amiga, mucho más ya que antes la familia ayudaba a educar a esos hijos, hoy todo lo tiene que hacer el centro y de verdad hay profesores que están sufriendo y mucho, desde esta página hago un homenaje a todos ellos y sobre todo aquellos que me enseñaron a caminar por la vida con rectitud y obediencia, siguiendo en todo momento a estudiar todos los días de mi vida. Gracias por esta maravillosa entrada.
Petons, petons, petons.

Anònim ha dit...

Montserrat...tal vez tengas razón dicen que "El maestro que intenta enseñar sin inspirar en el alumno el deseo de aprender está tratando de forjar un hierro frío."...
por eso esos maestros son los que recordamos con cariño siendo adultos...son los que nos hicieron querer alguna asignatura que con otro hubiera sido "Un tocho inaguantable"...de aquellos maestros si que aprendimos de verdad....

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat
Avans el Mestre era D. o Doña. Ara li parlen de tu i de vegades li falten el respecte i els pares encare van a favot del noi i la noia, i so saben lo perjudicial que es això.

Avui dia per ser Mestre i ha que tindre una gran vocaciò i Paciencia.
Ni han Mestres que han caigut amb depresions, degut a la mala educació de casa dels seus alumnes, que més que alumnes son gamberros/as, i no deixan estudiar als que de debó en tenen ganes.

De debó que se mestre en alguns Instituts es una heroicitat.

Bona n it i bona hora fins demá si Dèu vol.
Una abraçada, Montserrat Ll.

Montserrat Sala ha dit...

Buenos dias Higorca: Loa maestros i todos los educadores en general, tienen mucho trsbajo eon los jóvenes de ahora, porque se les responsabiliza de demasidas cosas. i yo pienso que son resposaables de su fomación académica pero no de su educación, auque puedan participar, a veces por que ven si si ellos no se implican,el chico se pierde. ES complicado no creas.I los hay que tiran la toalla porque estan hartos
Que tengas n ben dia lluvioso.

Montserrat Sala ha dit...

Anna Jorba: Es un tema mollt dificil i delicat. Amb les noves tendencies de dones emancipades y divorciades, els nens amb maletes amunt y avall. també i tenen a veure, tots els regals que reben de maquinetes electróniques, mòbils etc. que els distreu de la feina. enfí... No pretenc polemitzar sobre rès. Qeu tinguis un dia poc mullat.Petons

Montserrat Sala ha dit...

Si MOntserrat , aquest tema es dels mes delicats de parlar. La manca de respecte a la figura del mestre, n'es un d'ells. i el principi dels mals.
Pensem que a lo millor, les coses cambiran. Ja ho saps: la llei del pèndol.
Gracies por la teva opinió.

Sor.Cecilia Codina Masachs ha dit...

Muy estimada Montserrat:«Estar a tu lado" es un Blog VOCACIONAL, aixó, no va per a vosté, pero ho pot ven aprofitar per no parlar per parlar, aixo també fa dormir.Ho sento
SOR.Cecilia Codina Masachs O.P

Montserrat Sala ha dit...

Hola Germana Cecília: tots el que escribim en blocs i el meu més encara, escribim coses intrascendents,la majoria de les vegadoes. Parlar per parlar, es una distracció com un altra, on es practique la redacció, el lexic, la ortografia, i legir entre líness. El llegeix molta poesía, es fan nous amics al que mai coneixeràs...i rés més.Jo ho veig així germana. Aquí no pots opinar, ni sobre política, ni sobre religió, ni sobre relacions humanes. Rés serio, perque no saps la gent realment com són. Jo sempre acabo explicant coses de les meves esperiencies per no ferir sensibilitats. Si avui l'he ofès a vosté, cregui que o ere la meva intenció. Però l'hi asseguro que no canviaré de tátctica. De vegades và bé i treu ferro, bromejar amb els colegues, de manera simpatica que és lo que crec que he fet amb vosté. si em fes dormir no la llegirìa, tinguiu per ben segur.

jg riobò ha dit...

Yo siempre ando buscando maestros.

Montserrat Sala ha dit...

I yó, Pero no sé si nos harán caso los de la primera edad. (osea, los de básica) Por mucho que lo intentemos.Simpático comentario el tuyo. Gracias.

Pedro Ojeda Escudero ha dit...

Un buen maestro, a cualquier edad, es importante. En la edad infantil es fundamental.
Saludos.

Montserrat Sala ha dit...

Siempre estoy con Vd. Profesor. Para variar. Gracias por su valiosa aportación a mi blog.