Pàgines

dimecres, 17 de març del 2010

ELS AUTOMATISMES

Casi sempre estem en desacord i fem polémica sobre gran número de coses a vegades trivials de la nostra vida quotidiana.
No estem d’acord amb les que decisions que es prenen en les reunions de veïns. Tampóc ens agrade que els escombriaires, recullin la brossa, per la nit i si ho fan de dia, estorben el trafic. i protestem. Osigui que vivim en complet desacort amb petites coses que ens amarguen, i que al final no tenen massa importacia.
Faig aques petit preambul, perque de totes les petites coses que ens ajuden i en fan la exitencia mes agradable i fàcil, que d’aquestes no em parlem mai, ni hi pensem tansevol. En fem ùs i pròu
Que hi heu pensat algú amb la cantitat de automatismes que diposem a totes les llars, per fer les coses més feixugues?
Obrir la porta del garatge, només és, polsar un comandament, o un botó. Les persianes de la casa, igual, un sofà oreller o un llit i si parlem de les televisons, els compacs discs, els focs de la vitro, i tots els llums de la casa. igual. els utilitzem sense pensar, i de manera habitual, com si haguesin existit sempre. Ni parlar del retaplats ni de la rentadora o asecadora de la roba
Només sabem parlar de la crisi,i les seeves consecuencies, i no pensem per a rès en aquestos estris que tenim tan a la má, en disposem, i ens fan la vida molt més fàcil. Un obrellaunes electric, per ejemple, es quelcom que aporte seguretat a la feina per la cual han esta diseyats, i no hi pensem mai, en que alló no habie existit fins fa pocs anys.
Totes les persones hem guanyat en qualitat de vida, però com si rès, Seguim depotricant, rondinant i protestant per a tot, i tendriem que pensar una mica, en aquestes comoditats que tenim a l’abast i que són un verdader tresor.

15 comentaris:

  1. Si noia i amb tantes queixes creem una cadena d´energia negativa.

    Doncs vinga a cambiar el xip.
    Mirem la part positiva de les coses.
    Fa anys ni pensaro de estar tu jo escrivinse per l ´ordinador, tindrien qu´esta de "morros" als fogons i al safreix.

    Doncs a esser positives
    Visca l ´energia positiva!!!

    Una abraçada. Montserrat

    ResponElimina
  2. Del ordinador caldrà parlar-ne algún dia, perqué, aixó si que es la panacea. Montserrat i tú ets l energia positiva en persona. Gracies pels teus comentaris, sempre tan puntuals. Petons.

    ResponElimina
  3. Monserrat!!!! creía que me había confundido de Blog!!!

    Menudo cambio de imagen, y menudo cambio en la foto del perfil!!!

    Voy a leerte con detenimiento hoy que tengo un poquito de tiempo y de humor.

    Un beso

    ResponElimina
  4. Apreciada Montserrat...
    Això dels automatismes, te la seva part positiva. També la negativa. Com quasi a totes les coses de la vida. A manera d’exemple, et puc dir que la nit del terratrèmol, sense llum, telèfon, aigua ni cap tipus de derivat electrònic en funcionament, les espelmes es pagaven a preu d’or. I les antigues ràdios de piles, també.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  5. Ah!!! perdona que no te haya agradecido la poesía que dejaste en mi blog, ya sabes que he tenido unos días "dificiles", pero muchas gracias, me hizo mucha ilusión, y más por el poco tiempo que nos conocemos.

    Otro beso.

    ResponElimina
  6. Conxa, celebro que t'agradi el méu new-look. Espero també que es resolguin tots els teus petits entrebancs mb l'ordi.
    Petons, amiga!


    Hola Jan: Acostumats a comptar amb els "automatismes" i d'altres progressos més necesaris, ara amb el terratrèmol, m'imaginao com deu anar tot. peró aquest es un cas d'emergencia total. Y penso molt en Haití i Xile.
    Costará pero les coses aniran millor que avans,
    així ho desitjo.



    Conxa: El rodolí que et vaig fer, no te rès de poesia. esta escrit amb tó de conya, i per començar animar el cotarro. I te ademés implicita la meva millor intenció

    ResponElimina
  7. Pero querida amiga, ahora se vive mejor que nunca, no fregamos platos, no barremos, no lavamos, ufffffffffffffffff, un montón de cosas y además mira la mitad de la gente todo el día frente al ordenador sin pestañear ¿te parece mal? Pues viva la revolución motorizada, me alegro aque tengas la felicidad de vivir como yo, en plena naturaleza, es lo más bueno de todo.
    Un montón de besos

    ResponElimina
  8. Gracias Higorca: Es verdad que los avances en esta materia, nos ha ido bien sobretodo a las mujeres. La cosas como són. aunque todos se benefician, porque disponemos de mas tiempo para los demás. (Fíjate que contrasentido: Mas tiempo para dedicarlo a los demás. Seremos burras!!!)
    Gracias por tu opinion, querida.

    ResponElimina
  9. ontserrat...veo que ha cambiado cosas del blog...muy bien...renovarse es importante...
    es verdad, hay tantas comodidades en nuestra cotidianidad, que no reparamos ni siquiera en su existencia....un interruptor y ponemos en marcha "robots" que nos facilitan la vida, como los que tu citaas...y encima nos quejamos..
    Veo que la foto la has actualizado...
    Recibe un saludo.

    ResponElimina
  10. Debo de ser un caso fuera de lo común.Cuando era pequeña y mi vida era practicamente imposible de comunicarme con los demás de forma permamente por mis ausencias de memória me decía: SESY que pot inventar que no estigue inventat? y pasaba el tiempo pensando y al tiempo inventando pequeñas cosas. De mayor, cada vez que salía la mercado algún aparato como el video, pense..."¡Uff!aixó valdrá molts diner, jo no podré comprarlo mai! Y lo compré y no había día que diera gracias a Dios(y todavia no me había convertido)de los inventos que el hombre iba haciendo y así sucesivamente todo lo he sabído usar y agradecer aquel que inspiró el invento al inventor y que yo lo pudiera usar. ¡Me maravilla el hombre!si no fuera por las maldades que hacemos, me sentíria muy feliz.
    No tenía tu dirección.Parte de la información la he perdido
    Santa Nit amiga Montserrat
    Sor.Cecilia

    ResponElimina
  11. Anna Jorba: Per canviar el look, del meu blog m'he fixat una mica en el teu. Les lletres mes grans i clares perque de vegades amb les ulleres no ni ha pròu. Moltes gracies pel teu comentari, que aprecio en el que val. Un petò.


    Germana Cecília: Es veritat que ens acostumem a tot el bó, i que com més coses tenim més en volem.
    I encara ens queixem per tot. Li agraeixo el seu comentari, del que resaltaria les se seves últimes paraules, sobre les bondats del home.
    Salutacions ben cordials.

    ResponElimina
  12. Muchas gracias por el hermoso comentario que me dejaste. Sos muy generosa!!

    BESOTES!!

    ResponElimina
  13. No se trata de generosidad, se trata de justicia
    simplemete, amigo. Imagimas unas hitorias que siempre sorprenden.De vedad.

    ResponElimina
  14. Montse, vaya cambio de look, del blog, y tu imagen fenomenal¡¡¡

    Gracias por el comentario en mi blog, siempre tan generosa.

    Besicos desde Zaragoza


    A Salto De Mata

    ResponElimina
  15. Besos desde Barcelona. En Zaragoza ademas de tí tendo amigos muy queridos. Mis vecinos són de Zaragoza, i otra amiga en S, Juan Despí, que tambien lo és. Así que lo bueno abunda, no hay duda.

    ResponElimina