divendres, 12 de març del 2010

ALS CONSTRUCTORSI ALS PROMOTORS

Les ciutats es van fent cada dia mes grans, mes complicades per moures-hi, i dificils per traballar-hi, a consecuencia, de que tot está molt lluny. La mayoria del traballadors, desprès de llargues i agotadores jornades de feina, han de pendre 2 o tres mitjans de transport avans d’arribar a la llar. I l’endemá tornem-hi. Aquest inconveinent, es per sí mateix causa de moltes baixes per estrès y mals depresius, que no es guareixen facilment.
I perque s’en fan tan i tan les ciutats de grans? perqué es fan tan monstruoses i incómodes? Furgar en aquesta direcció, ens podrie portar a la solució de toto plegat.
Esclar que el que jo diga, de cap manera pretenc, que sigui la auténtica mare dels ous, que no estaríe mal, peró nó. Segurament deuen haver-hi coses que jo no sé i que impedeixen dur a terme aquesta idea que exposaré.
Ningú s’ha fixat en la cantitat de cases velles, deshabitades, patis, tallers i altres magatzems enderrocats, a l’espera de dicidir-se els herues, u algún altre impediment legal?
No m’explico com anem ocupant cada dia més espai vital verge, mentres aquests racons seguixen plens de porqueria, embrutan també la contaminació visual de les ciutats?,. No serie millor fer noves aquestes cases, guardant la façana, resturar-la i puguer viure sense tanta polució que generen tantíssims cotxes, com es necesiten?. Peró no. tot al revés. Patis verges, sense conrear mai més, i 300 metres más de aglomeracións. Es tindríe de estudiar a fons, però estic segura que es podríie millorar molt la situació, se seguir en alguna mesura, aquestes recomanacións, perque sinó acabarem amb el camp, els arbres, els ocells, els rius i edeu siau!!! o bé com dirie el meu amic Ciriac: bona nit i tàpat!

12 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Bones tardes Montserrat:

Si tinguessim una vareta mágica oi?

Es malgasten molts diners amb coses superflues.
I el que tu dius. solars que son un niu de ratas.
Casas mig enderrocadas que n més serveixen per alguns "ocupas"

Si que podrien restaurarles, rwespetanles façanes.

Montserrat ja estás bé del tot de la caiguda oi

Reb una abraçada. Montserrat Ll.

Montserrat Sala ha dit...

Siiii, Montserat. Ja fa 2 setmanes que estic amb recuperació, torno a conduir i encara que tinc dolors, algunes estones, ja no es el mateix. Gracies pel cuidado,tocaia.

Norma ha dit...

La población mundial crece, crece, es una realidad. Lo importante sería que ese crecimiento sea parejo con el crecimiento económico, en forma equitativa. Besos.

Montserrat Sala ha dit...

Estoy de acuerdo, Norma. Pero a este ritmo que llevamos, crece lo que no ha de crecer, que és comernos el espacio. en cambio el auge económico, la mayor redistrubución de los recursos, no se deja ver por ningún sitio.
Por cierto: has recibido mi traducción?
Abrazos amiga.

Unknown ha dit...

Hello Montserrat, suposo que això es la maleïda especulació urbanística de la que tant es parla. Crec que anem directes a alguna cosa bastant greu. Últimament no tinc temps de escriure, però he continuat llegint el teu blog, o sigui passant fugaçment, per el que casi no passo es el meu. A veure si em poso les piles que no disposo de molt de temps.
Espero que estigui be.
Salut.

Montserrat Sala ha dit...

Hombre!!! quina al-legria! Estic contenta de saver de tú, amic meu. finalment vaig deixar de pasar pel teu blog, perque mai hi vaig trobar, rès de nou. Estic bé ara per ara,encara que l'hiver ha estat dur per meus osos, amb tanta humitat.
Gracies per la teva visita, i tornaré a passar a llegir els teus terrorífics relats. Una abraçada maco!

Pedro Ojeda Escudero ha dit...

A veces da la impresión de que hay concejales de urbanismo que odian su ciudad y permiten cualquier tropelía.
En efecto, sería más acertado poner en servicio todo lo que ya está hecho.
Excelente perspectiva de análisis.

Montserrat Sala ha dit...

El reordenamiento, del suelo, deberia ser una de las grandes prioridades, de los ayuntamientos. Quizás así también se podría acabar con la especulalción. Incluso, podrian caer dos pajaros de un tiro: El ecológico, y el de la prevaricación,
Mil gracias por su visita Profesor.

Anònim ha dit...

Montserrat, la idea es buena y limpiaría la ciudad de locales o edificios dejados,ruinosos...desde luego según que sitios tendrian otro aspecto....pero si los propietarios no hacen nada y los ayuntamientos tampoco...poco se soluciona.
Lo que ha interesado es la manipulación que se ha hecho del suelo, las construcciones masificadas para ganar más,más,más..y cuando ha venido la crisis, este sector ha sido el más perjudicado...
dicen que "quien mucho abarca poco aprieta"...dinero han ganado y mucho,pero en muchas urbanizaciones a costa del paisaje...¡¡ así vamos¡¡
un saludo.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Anna. Es una llàstima que totes les coses en aquest país, en moguin només per diners. Si no fosim tan ambiciosos, i pensèsim una mica més en el bé comú, d'altra cosa seria. Pero som els de la pandereta, osigui els ültims de la fila.
Gracies Anna pel teu acertat comentari.

Higorca Gómez Carrasco ha dit...

Así va todo amiga, poco podemos hacer si los altos "rangos" no lo hacen, aquí la cuestión es discutir por memeces, dinero al bolsillo, y por los medios de comunicación ponerse "verdes" y luego todos a cenar muy juntitos, nosotros amigos, ellos que se peleen, discutan y tarari, tarara (ellos, somos nosotros) los pobres mortales de a pie.
Mols petons.

Montserrat Sala ha dit...

Tienes más razón que un santo. ES cieerto lo que nos dicien los maños:
"Xifla xlifa, que como no te apartes tu...!"
Un fuerte abrazo, amiga.