dilluns, 15 de febrer del 2010

UN CONEGUT BLOGGER QUE S'EN VÀ

Ho ha anunciat aquest matí. M’estranyat moltíssim perque es una persona brillant, diria que molt competent, bon narrador, bon comentariste i alhora bon fotògraf. Un blogger dels que tenen molts seguidors i molt exit. Tot el que ell escriu es converteix en doctrina,
L’he estat llegint desde que jò també vaig entrar en aquest club, sense que ningú m’ho demanés. Sense saber-ne i sense que sabés ni com funcionave. Mes aviat, tot el contrari. La meva filla gran m’ho va criticar obertament.
Però jo que soc una mare rebel, indomable i amb caracter, no vaig seguir els seus consells i per el moment no m’en penedeixo.
He fet amics, em’he confesat, un munté de vagades, he estat molt sincera, amb les meves opinions, i honesta en la meva manera de pensar.
No he fet gaires seguidors, aixo es veritat, perque m’he entestat en encriure en català i esclar, hi ha molta gent que no m’enten i d’altra que només per fer-ho, ja s’hi giren de costat. Un altre factor es que no hi poso bones fotografies inédites, ni pinto cuadres, ni les meves narracions, son gaire interesants, ni gens importants. Són només comentaris d’estar per casa, i rès més que aixó. Parrafades de qualsevol idea que em vingui al cap.
Però m’agrade apendre i llegir als que en saben mes que jó i em vaig nodrint des seus ensenyamentes, de les seves paraules savies, i te totes les esperiencies del conjunt de bloggers.
I n’estic contenta, pero ara mateix em dol que ja no tindrè la ecuanimitat que transmitíe el blogger que marxe, que em mancarán, aquelles propostes, que ell dirigíe i que jó no vaig complir perque no faig sapiguer com fer-ho. Tampoc sabrè rés més del amor de la seva esposa i fills, i que tan bé ho esplicave, ni de la seva moto... Em sap molt grèu, Cornelius

9 comentaris:

Pedro Ojeda Escudero ha dit...

Una despedida que produce dolor, sin duda.

MIGUEL NONAY ha dit...

Una pena MOntse.

Unfuerte abrazo y gracias por tu apoyo.


A Salto De Mata

Montserrat Sala ha dit...

p.Ojeda: Esperemos sea solamente un saranpión.
afectuosamente.

Hola Miquel: como no habia de apoyarte. Costa Rica es un paraiso verde i natural. La Suiza de Sudamérica.

montse ha dit...

La entrada d'avui ja veig que va dedicada a algú que no conec i es per això que jo parlaré de tu.
Ja veig que ets una dona que sap molt bé el que vol i que es manté ferma en les seves decisions, tot i que no vas tenir gaire recolçament per part de la teva filla... Suposo que ara ja deu pensar diferent quan t'haurá anant llegint!!
Que tinguis més o menys visitans no té gaire importància, el que compta és totes les satisfaccions que t'aporta el tenir aquesta finestreta on poder expresar les teves idees i els teus pensaments.
Encara que no et comenti, moltes vegades per falta de temps, passo sovint per aquí, així que estic bastant al corrent de tot el que publiques!!
Una abraçada.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Montse: No saps pas com agreixo les teves paraules. Es veritat que he anat aprenent de tots els companys de la globosfera, y de tú principalment. que evites tots el marrons que es couen per aquí de vegades. La meva filla dubto que em llegeigi, viu a Viena, i el demés no els interese pas aquest mon. Millor, t'he de dir, perqué escric amb molta més llibertat. Una abrçada de les fortes, ara que ja la puc fer......

Conxa ha dit...

yo llevo 3 años con el blog,y también he perdido personas por el camino, que se han cansado del blog o vete tu a saber los motivos, pero se han ido.Y se nota la ausencia,con unos mas que con otros, pero se nota.

A mi precisamente me gusta tu blog,porque es, como tu dices, de andar por casa, como en el mío que no hay grandes pensamientos, ni grandes....nada. Son mis cosas.

Un beso.

Montserrat Sala ha dit...

Moltes gracies Conxa: Jo vaig passant pel teu blog y veig que no hi escrius gaire. Estás cansada?
Desencisada? no saps que dir?....doncs aníma't dona, que entre tots fem pinya, i aixó es bó. Una abraçada forta, ara que ja puc....

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

Hola Montserrat:
Jo no el conec aquest senyor.
Però si tu n´ets seguidora, segur que será un bon bloguer.

Sempre sap grèu quan una persona que s ´aprecia deixa d´escriourer.

Bueno, Montserrat, jo estic contenta de poguer-me comunicar amb tu.

Bueno ja s´acava la quarentena del braç oi?

Una abraçada. Montserrat llagostera.

Montserrat Sala ha dit...

Si Montserrat, ja s'acabe la quarentena. Que bé portes els contes, eh? Pero ara ja no em fa mal gracies a Deu. segur que ja haurà soldat la trencadura. Petons.