divendres, 30 de desembre de 2011

ELS EUROS Y LES PESSETES

Estem en plena campañya infomativa, i es el moment just semble ser, de que surtin al carrer tots els resùmens que es fan sobre préus, sobre el canvis, polítics, sobre salud, i sobre qualsevol cosa, es pugui bellugar i anar amunt u avall.
No tinc ni idea del perque tots es posen d’acord, en que sigui el 31 de Desembre per fer exàmens de conciencia, y per fer nous propòsits, com si nó es puguèssin fer, demà-passat o el més vinent. I també es contròlen coses superflues i es parle de la carestía de la vida, de les pensions i del salari mínim interprofesional.
Dons bé, en aquest contex es díu avui de que fa deu anys de l’entrada del Euro. Desde el dia 2 de Gener de l’any 2.002, tot-hom, cobre i pague amb la moneda úica d’Europa: L’Euro.
Els estudis que es fan d’quest fet, ja comencen a inundar totes les graelles televisives. Adornades totes elles amb un rosari de entrevistes a péu de carrer. Els diaris del dia tots sense escepció, ho remarquen i amb una total sintonía. L’aventura del Euro, no agrade a ningú. o molt poca gent. En el que també, hi són d’acord, es en que, ho accepten com un mal necessari, i que cal prudencia, paciencia i esperar que tot s’acabi bé. Jo no voldría pas pronunciar-me, ni en un sentit ni en un altre, tinc els meus dubtes perque les coses han anat tan malament, que penso que em fa vergonya de pertànyer i vuire aquest temps, i en aquest país, òn la corrupció s’ha agreujat, de manera, ben evident, i s’ha fet protagonista absoluta. Aixó, més el mal rotllo que tota la societat, s’ha barrejat tot dins una coctelera, i n’ha sortit cantitat de protestes de indignats, de desencisats i d’abatuts, pel pés de tot plegat.
Penso honestament, que tenen raò. I molta!!!

dilluns, 26 de desembre de 2011

DESPRÈS DE LA TEMPESTA, LA CALMA



Dir del Nadal una tempesta no es pas cert, ni de molt lluny. Però es una festivitat, que comporte unes tradidcións centenàries, que ens obliguen, (tot aixó si es vol), a cuinar de manera diiferent,i a comprar de manera més esplédida o generosa. Adornar la casa, fer que tot estigui bonic y lluen. També comporte, la asistència a uns actes determinats, y puntuals. Tot plegat, si es volen seguir totes les tradicións, hi ha feina. Els pesebres vivents; els pastorets; els concerts de Nadal, i el continuu anar i venir de les cases, del parents més pròxims. i desprès prepara-se per a rebre’els a ells.
Són doncs un dies diferents. Que es viuen amb joia, o amb més nostalgia que un altra cosa,
Hi ha, però moltes persones que no el hi agradan aquestes festes i no solament, no els hi agraden, es que les odien, no les poden veure. S’ho mirem d’un altre costat, des de una óptica difrent, mes realista i més pagana.
Jo dono pasada a tot. i penso que les opinions son molt respectables, y que, cada persona te el dret de triar i tría sense impediments de cap clase.

Sigui com sigui, ara un petit respir i “san-tornemi” , un plat fort amb una carrega religosa menys acusada que la dels primers dies de les vacances, es la del diumenge vinent. Es al gran nit del noctàbuls, dels balladors, i la nit de la dibauxa per excelencia, que juntament amb la Revetlla de Sant Joan, s’emporten al palma de les nits mes esperades, per la gent jove, i de la que no ho es tan.
Per enfilar com cal al llarga nit, ya es comença per un bon sopar, en el que no hi poden mancar, tots el simbols de les frivolitats: espantasogres, confettis, tratjos de nit, roba interior de color vermell, sense oblidar-se de un bon billeter plé d’Euros. Sense aquest requisit, també es pot passar, peró pel cap baix tot-hom fa mes despesa de la necesària. ya sigui en roba perfums y pentinats fantasiosos.
I sense adonar-nos’en, s’haurà passat tot. Nadal Cap d’Any, i Reis.
El obrers estarán més relaxats, els profesionasl lliures, com els metges els dentistes o advocads, mes cansats, els nens encara il-lusionats, i les mestreses de casa, es recodaram, dels Nadals segurament perque, els diners no els arribarán,a final de més. I es que tot a la vida no es pot tenir!!!. Com diríe la meua mare: el vi a la bota y la dona borratxa.. no pot ésser pas.

dissabte, 24 de desembre de 2011

UNA NADALA CADA DIA.


Aquesta nadala la dedico a tots aquells que m'he descuidat d'anomenar, y per esls que no m'han comentat mai

Avui,es nadal!!, Avui es el dia,
allà dalt del cel, un angel somia.
El fet mes important; el neixement
d’un Nen que serà el Déu, indulgent.

Els pastors que vetllen les ovelles,
un cant diví, els entre per les orelles
Tan fort els angelets canten,
que hasta l’Orient, arriba i s’espanten.

Els Reis de l’Orient, el senten bé.
I cap a Betlem aniran també.
L’Estel que els guiarà pel desert,
Els portarà al nen que, està despert.

Li dónen els seus presents.
unes capses, amb or mirra i encens.
i guiats un cop mes per l’ Estrella.
marxent, feliços dalt la camella.

dimecres, 21 de desembre de 2011

UNA NADALA CADA DIA.


Este verso de hoy se lo dedico a: Reyes, Encarni, Esilleviana, Nocheinfinita, Emejota, Sor Cecília, Zel, i Encarna Gomez


Amics, companys i parentel-la,
Arriba el temps dels torrons i la miste-la.

Hem d’anar tots a Betlem,
Que es festa Gran a l’Establia
Jesús a vingut aquest día
I molt que ho celebrarem.

Pels qui venen de lluny
I pels d’ací al costat,
un bon tiberi hem preparat.

De regalets els Reís en venen farcits,

Pels mes grans, y pels mes petits.
Pero conte amb el “cagatió”,
que no us ompli de carbò.

dimarts, 20 de desembre de 2011

UNA NADALA CADA DIA.


Aquesta nadala va dedicada exclusivament, al professor Pedro Ojeda Escudero, que de manera inexplicable, no l'havía esmentat encara, siguent com és un dels meus comentaristes, mes fidels i antics, i al que ticn el privlegi de contar entre els meus amics. PEDRO VA POR TÍ.





Avui es Nadal.
Des d’el cel un angel bó.
un angel de ales blanques
pel món espargeix amb gran resò,
la vinguda al Portal, del Déu nadó.
I Josep encen unes branques.

A l’escalf d’aquestes buscalles,
la Verge, l’abrigue i el gronça.
I el Seu Infantó, somriu i s’arronça.
i Ell que ja és aquí, per salvar el món
L’anirem prest a vistar, y l’hi farem riales.
Anem, doncs grans, i joves i les canalles.

L’hi portarem coca i pastissos,
i el bressolarem, als braços i serem feliços.
amb tota la cura que sabem, el besarem.
molts dolços de totes classes l’hi durem,
la mula s’apropa, per fer-li calíu
i també el bou, com tot-hom díu.

diumenge, 18 de desembre de 2011

UNA NADALA CADA DIA.


La meva felicitació d'avui, es per: Asun, Felicitat, per Diego, per Toro salvaje,per Mamé Valdés, y Mercedes Pinto.

Ni consonetes cridaneres
Ni monsergues matineres.
Si voleu un verset canyero,
escolteu-me, jo us ho prego:

En un lloc de la muntanya,
neix un Nen de farà campanya.
De petit ja es molt formòs,
I de més Gran serà Fabulòs.

Caram tú, Quina passada!,
Ja ha arribat, quina al-legría!.
Celebrem-ho avui dia,
amb bon beure,i bons torrons,
I que no faltin el canelons,
Ni la carn amb moixernons!!!!

dissabte, 17 de desembre de 2011

UNA NADALA CADA DIA.

Avui, la meua felicitació es per: Neogéminis, Genétticca, Ramón eastRiver.
MariluzGH, Arobos,
Yraya, Anna Jorba Ricard, Isabel García Barquero, y Anuskys66


N A D A L !!!
Ja,sabeu qui ha vingut?
Ja sabeu qui ha nascut?
Tots el ocells ho canten,
Les ones del mar ho diuen
els arbres i el vent ho xiulent...
perque en tot el mon conegut,
Nova tan gran mai hi havíe hagut

I es que Deu es nat a Betlem
hi ha portat pau i al.legria.
i el Bon Josep i Maria,
volen que tots ho celebrem.

Cantem doncs, menjem i bebem,
i a tots us destjem.....

Bon Nadal i Bon Any Nou¡¡¡¡¡

divendres, 16 de desembre de 2011

UNA NADALA CADA DIA.


Avui les meves felicitacións,són per: Belkis, Marisa, Abuelosciberytoño, Jossé ramón SantanaVazquez, Amelche, MªAngels y José. Merce Rubín.


La familia tota, espere aquests dies,
son dies de festa, son dies de joia,
al Portal de Betlem, hi ha una gran Nova,
i es que el Deu Jesuset es nat a la Cova¡

Vindran el pastors i les pastoretes,
li portaran mató de les seves ovelletes.
D´altres presents tindrá, de lluny i de fora,
i dels Reis de l´Orient, sense demora.

Cantarem Nadales, tots junts i ben fort,
picarem de mans, fins que es faci de dia.
perque el Nen Fill de Déu,
estigui content allá a la Establia.
.
Correu cosinetes, vingueu cosinets,
que la nostra cuinera ha fet torronets.
Que bons que serán, com en gaudireim!
fent cagá el tió, pipa, ens ho passarem!

Bones Festes a tothom¡¡¡¡

`````

dijous, 15 de desembre de 2011

UNA NADALA CADA DIA.


Avui, la meva felicitació, va dirigida a Cornelius, Luís G, Angel Corrancho, Higorca Gomez, Serge Conillet, Carmensabes y Stanley Kowalski .


Avui:Nadal!
Tots ho sabem
Tots ens preparem.
tots comprem i regalem,
a la taula bons menjars farem
en bona companyia ens asseurem,
tots junts i amb força cantarem
les nadales que assajarem,
al Nen Jesús besarem
tots contens serem.
Feliços,estarem.

dimarts, 13 de desembre de 2011

UNA NADALA CADA DIA.


Es la meva intenció, saludar y felicitar les festes a tots el que fins ara m'héu anat llegint. Avui començo aquesta nova serie, amb uns petits versets de la meua collita. No els hi busqueu les faltes qeu n'hi trobareu moltes, la meva pretensió, es molt mes modesta i va mes enllà de la cuadratura del sextets, dels octets o dels quartes, Aquí, no ha de cuadrar res. Son purs rodolins, que nomès petenent, fer una gràcia i una salutació, una mica mes personalitzada. Confio en la vostra comprensió.
Avui, la nadala es per felicitar les festes als meus primers lectors
: Jan Puerta, Montserrat Llagostera, Montserrat Subitats, Jota Ele, serge conillet, Isabel Huete, Myr, Miguel Nonay, mªAngels Branchadell

Les festes de Nadal,
són les festes més esperades,
Perque ha vingut un Nen del cel,
nascut en mitg del fred i el reguel.

Aquest Nen que creixerà,
com creixen tots el nens del món,
Pau i justicia ens ha de portar.
i d’aquí que ho tinguem que celebrar.

Ai Jesus, bon Jesuset,
fes-te gran ben aviadet.
Perque, vull que tota la gent.
visqui la Joia i la Pau permanent

M. Sala Porta

els Borbons i la parntea

dilluns, 12 de desembre de 2011

BARCELONA I EL DISSENY



No sé quand ni com va començar, i tampoc sé de quí ha estat l’idea. El cas es
que aquest logo, se l‘han cregut els que l’han inventat, y els compradors de inspiracións. Y sense proposar-s’ho, ha tingut una acceptació, de tant alt nivell que, als seus ceadors, els ha reportat fama i diners, y la ciutat viu encara ensisada, per l’esclat de la nova llei de la moda. Cofoia, la ciutat de Barcelona ha acceptat de molt bon grat, ésser la capital del disseny
El mes curiòs es que aquesta avanguardista corrent, de la puresa de línes sencilles i minimalistes, abarqui, tants y tants objectes, que per sort, s’estén a els més amagats recons de la arquitectura, de la llar, dels metalls preciosos, dels mobles, de la roba de casa, del parament de qualsevol negoci, de una oficina, d' un hotel de 5 estrelles, pasant també per la decoració d’una casa rural, o per la enginiería.
Tot i que com passe sempre, avui dia, ha pedut una mica de força, i no s’en parle tant, però encara cuege, i el seu testimoni, queda amb nosaltres en forma de joies, de cuberteries, de cobrellits, de cadires, o dels palaus firals de la Granvía, en el séu tram de l’Hopitalet. Quedarán, igualment , una bona quantidat de edificis de vivendes i xalelts.
Una bona collita, sense cap mena de dubte, que comprén la doctrina de concebre el perfecte, i la bellesa per damunt de tot, moguda, gran, inspirada i innovadora, que es recordará amb enyor, un cop es seu missatge, hagi perdut força, i dòni cabuda a un altra nova moda.

divendres, 9 de desembre de 2011

ELS PONTS I SUPER-PONTS DE FESTA



Hi ha coses que no podré entendre mai. Que el país està en fallida económica, a hores d’ara, hasta el ratolins ho saven, A pesar de que en un principi, semblava que el govern central ho disimulava, amb missatges velats i falses esperances de futur. Ara es veu la trista realitat, despullada i auténtica. Un realitat tant punyent, tan inquietant, que a molts ens fa pensar en que los coses trigarán molt en tornar a ser una mica esperançadores. Peró mai més-diuen el entesos- es viurà, una epoca de bonança, com la he s’ha donat aquestos últims anys. Encara que només hagi estat, en part, una cortina de fum, mes que una realitat fefaent.
Ens hem d’estrenyer el cinturò fort, fer mes forats endins, (i obrir els ulls, i aixecar-se ben matí), per puguer portar els pantalons o lo que sigui, sense que s’ens caiguin, i ens quedem, amb el cul al aire. Molts en hi ha que ya s’els a vist ben clar. Peró aquells, que encara son a cobert de aquestes tempestes financeres, el hi cal que vigilin, perque la fera de la crisi, no s’els emporti.

Es una estrayna feta el que amb un pont o superpont, s’hagin colapsat, carreteres y camins de montaya, en busca de lleura. Si no hi ha peles, d’òn suten, els diners per sortir fora en visites culturals, o d’òn es treuen les virolles, per dinar en un restaurant, que es plé a bessar, i que sinò ho has encarregat amb temps, no s'hi trobe un seient buït? o com s’ho fan per emplenar el dipòssit de gasolina aquests autos que moltles vegades son de gran luxe? i que omplir-los coste una fortuna?

De veritat: No entenc rès.

divendres, 2 de desembre de 2011

SENTARSE DELANTE DE UN PAPEL BLANCO


(Mi aportación al Concurso de Paradela, del mes de Diciembre). No se necesita mucho mas material, que éste. Existen personas que con
tan simple equipaje y su talento creativo, son capaces de imaginar y transmitir sensaciones únicas al que lo vé y lo consume, con deleite. No sabría discernir,
si es mas importante este oficio, que sabe plasmar con su imaginación,todo aquello que esté dentro de su pensamiento, y que él desee dibujar. Que será fiel, en las formas y los colores, si se trata de un objeto, que se pueda ver y que el quiera pintar.
O describir, minuciosamente, y con todo lujo de detalles, el mismo objeto, pero desde otro punto de mira: el del escritor. Ambos pertenecen al escogido grupo de bienaventurados artistas que dan y gozan ellos los primeros, del producto que acaban de crear.
Me gustaría ser pintora, para dar forma y color a toda aquello que veo, en mi día a día. Las montañas verdes o rocosas de cualquier valle. La flores de un jardín en primavera, el mar en estío, con todos sus bañistas multicolores. La fruta madura del otoño. Y poder pintar la sonrisa de mi madre, que recuerdo todos los días. La serenidad y la discreción de mi otra madre, mi suegra. Poder expresar su mirada amorosa e indulgente y pintar, la paz de un bebé dormido en su cuna de seda, mecida por todos los ángeles. Plasmar la mirada fiel de mi mejor amiga. Me gustaría poder pintar todos los soles del año desde mi ventana: los tímidos del invierno, los que son mas claros y brillantes después de la lluvia, Los cálidos y abrasadores del verano, los que están cubiertos de nubes con sus formas imposibles. Los grises cielos que nos anuncian las nieves. Los campos amarillos y ocres, antes de la recolección...la quietud del desierto, sus ondulaciones, tantos y tantos colores, que conforman el arco iris y con todas las infinitas tonalidades, resultantes de las mezclas de sus básicos.
¡¡¡Cuanto me gustaría tanto ser pintora!!!
Hay otros seres que con su inmensa imaginación, pueden traspasar los límites de las fronteras naturales, y que con su dominio de la palabra, y con estos insignificantes útiles,-el papel y el lápiz-, le otorgan licencia, para narrar con asombrosa fidelidad, toda clase de momentos mágicos, románticos y sutiles que les proporciona su increible visión de todos los paisajes humanos. Encontrar, con los ojos interiores, las sabias y exactas expresiones, y transmitirlas con pulcritud, y acierto milimétrico, se tornan tan reales, hasta el punto de hacernos creer, que están al alcance de nuestras manos, y que se pueden coger, solo con estirar los dedos, y que, si al narrador, le place, podremos degustar auténtica miel de romero, si otra vez, el autor de historias, se lo propone, podrá hacer que las sensaciones huelan, y que el verlas, por obra y gracia de este encantador de palabras, se cogen y se acarician: que es capaz de insuflar vida, a cualquier objeto inerte, y hacer delante de nuestros atónitos ojos, que cante, que baile, que se muera de dolor, o que experimente, un orgasmo, el mas placentero y nunca imaginado. Que oficio mas grato¡
¡¡¡ Como me gustaría ser escritora!!!

Montserrat Sala Porta

sinfonic i filles

sinfonic  i filles

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA

ORQUESTA SINFÓNICA DE VIENA
LA MEVA ORQUESTRA PREFERIDA